El Polvorí: context històric

Poc més de mig segle separa una imatge de l’altra. A l’esquerra, una multitud de manifestants barraquistes reivindicant el seu dret a un habitacle digne. A la dreta, a l'any 2015, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, envoltada de representants i diversos comissionats inaugurant la placa monument amb la qual Barcelona ret homenatge als milers de persones que van viure als barris de barraques de Montjuïc.

A Montjuïc hi va haver la concentració més gran de barraques de Barcelona durant bona part del segle XX. Els diversos barris, sorgits sobretot als anys vint, ocupaven terrenys d’antics horts particulars. Van créixer molt amb la immigració de les dècades de 1950 i 1960 i es van estendre pels vessants de la muntanya fins als límits del castell.

Cada any la muntanya Montjuic és visitada per milers de turistes atès que és un excel·lent mirador per contemplar la ciutat barcelonina. A més, és un lloc envoltat d'un magnífic paissatge com la Font Màgica, el Castell o el Jardí Botànic. No obstant això, Montjuïc té  una zona que no se sol veure perquè és poc coneguda turísticament, la memòria d’una Barcelona barraquista.

Fotografia històrica de les barraques en els terrenys de Camp Nou de Barcelona. 1951 / La Vanguardia.

Aquesta vida d’infrahabitatge es va allargar fins la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Actualment, la comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques ha aconseguit que l'existència d'aquestes zones no quedi en l'oblit, com ha passat durant tants anys atès que aquesta realitat va ser incòmoda per a unes autoritats que només aspiraven a esborrar-les del mapa, i per uns ciutadans que intentaven romandre el més allunyats possible d'elles i dels seus habitants.

Ara per ara, el barri de La Marina encara segueix lluitant per erradicar l’estigma menyspreat de la Zona Franca, per motius històrics com el barraquisme.